La recuperació de CiriciD’ençà que Narcís Selles publicà a l’editorial Afers l’assaig Alexandre Cirici Pellicer. Una biografia intel·lectual (2007), s’ha iniciat la recuperació de la figura de Cirici com a intel·lectual actiu i també com a crític d’art, amb la reedició dels seus textos. Ara ens arriba un primer tast amb la publicació d’Art i societat, un llibre que veié la llum el 1964 amb un pròleg de l’historiador de l’art i polític Giulio Carlo Argan. La reedició ha anat a càrrec de l’Obrador Edèndum i de la Universitat Rovira i Virgili, amb una presentació i revisió de Narcís Selles.
Assaig d’idees
Cirici era particularment seu en els mètodes i en la manera de crear discurs. Art i societat va ser la primera obra de referència que abordà els fenòmens de l’art més enllà dels autors i les seves obres. Parteix de la vinculació del concepte de l’art al de cultura i des d’una posició d’estètica sociològica aprofundeixen els motius que impulsen la creació artística i el seu context: els destinataris de l’art, les tècniques i els models de producció, la vinculació de l’art ambles classes socials, el paper de la comanda, els intermediaris i el rol dels diferents agents.
El mètode sociològic
Cirici es proposa d’“observar per quines raons socials –i de quina manera–l’art existeix o és tal com és, i per quins motius provinents de l’activitat artística es veu afectada –i de quina manera– la societat”. Un enfocament que vol deixar que l’art sigui estudiat com una història autònoma, lliure activitat de l’esperit, i abordi, en canvi, la seva existència al món, relacionada amb totes les altres activitats de l’individu i del grup social. A partir d’aquest nou enfocament social dels estudis artístics, Cirici introduí l’assignatura de Sociologia de l’Art a la Universitat de Barcelona, la primera en tot l’Estat espanyol. Rellegir aquest text prova la seva dimensión pionera.
[Article extret del diari Avui.]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada