divendres, 24 de setembre de 2010

El pensament filosòfic a l'Edat Mitjana

La importància del pensament filosòfic medieval en el conjunt de la filosofia occidental és sovint oblidada, quan no desconeguda, per molts dels nostres contemporanis, a voltes fins i tot menyspreada, fruit de prejudicis neolil·lustrats segons els quals l’edat mitjana estaria dominada per l’obscurantisme o la fe no racional, ambdues contràries a la clarividència de la raó.

És un encert editorial que Obrador Edèndum hagi publicat El pensament filosòfic a l'Edat Mitjana. D'Agustí a Maquiavel de Kurt Flasch , amb una excel·lent traducció de Josep Batalla, perquè ens presenta, amb un aire renovat, una època imprescindible per comprendre’ns a nosaltres mateixos i la nostra modernitat, ja que no hi ha cap època històrica que es comprengui només a partir d’ella mateixa, sinó que sempre ens comprenem en base a allò que ens ha precedit. Així com la filosofia medieval no es comprèn sense el pensament grec, que la precedeix, la filosofia moderna i contemporània només es comprenen tenint en compte la filosofia medieval i la seva influència. Cap època històrica no és una mera repetició del passat, sinó una transformació del que ha rebut. Així, la filosofia medieval transforma els elements del pensament grec a la llum de la revelació jueva, cristiana o islàmica per a elaborar un pensament propi, transformant a la vegada el propi pensament grec, que ja no serà vist mai més de la mateixa manera. El pensament modern, per la seva banda, és inintel·ligible sense el pensament medieval, del qual depèn i al qual transforma. És injustificable que hi hagi professionals de la filosofia que no només ignoren aquesta època històrica, sinó que obvien deliberadament els seus continguts.

Després d’aquestes consideracions de caire més general, vull destacar alguns aspectes concrets de l’obra. En primer lloc, la gran riquesa i complexitat del pensament filosòfic a l’edat mitjana que l’autor ens presenta, un pensament que no és en absolut unitari, sinó que conté una gran varietat. El que es deia de l’obra d’E. Cassirer, Filosofia de la Il·lustració –que li hagués estat més adient el títol de Filosofies de la Il·lustració– ho podem dir de l’obra de K. Flasch. Car, a l’edat mitjana, no hi ha un pensament filosòfic, sinó que hi ha una pluralitat de filosofies que sovint passa desapercebuda sota la denominació genèrica de l’època medieval. Mil anys de pensament comporten matisos, influències, etc. que l’autor exposa de manera molt palesa. N’hi ha prou en fer una ullada a l’índex per a adonar-se que els enfocaments convencionals de l’època medieval queden obsolets.

En segon lloc, s’ha de destacar la influència de l’hermenèutica històrica en la confecció de l’obra. Tal com ens recorda l’autor, sovint hem oblidat que tot pensament és històric, també el medieval. La dependència de determinats conceptes del context històric és posada en relleu, insistint en el fet que aquesta historicitat –que en ocasions sembla molt propera de l’historicisme– no sempre se subratlla prou quan es parla del món medieval, sobretot per les referències a l’estructura del món feudal i al llenguatge que aquest engendra.

Finalment, hi ha una qüestió de fons que formulo en forma de sospita. Seguint el que deia E. Colomer – que Kant era un filòsof amb esperit religiós i Hegel un teòleg sense esperit religiós –K. Flasch no ha reflectit, al meu entendre, de manera prou adequada, l’esperit religiós del món medieval, esperit que resulta imprescindible per a comprendre aquesta època històrica. L’autor és fidel al seu propòsit, a saber, presentar-nos el pensament filosòfic a l’edat mitjana. Però aquesta és justament la qüestió: l’edat mitjana no va concebre un pensament filosòfic al marge d’un pensament teològic. K. Flasch posa més l’accent en la historicitat i en la racionalitat del pensament medieval que en la seva religiositat. És un enfocament legítim, però es troba a faltar allò que E. Gilson anomenava “l’esperit” de la filosofia medieval.

Malgrat aquesta observació, és d’agrair que tinguem a disposició, en català, una obra d’aquestes característiques, de lectura àgil, sense tecnicismes innecessaris, equilibrada i que ofereix una panoràmica completa de la complexa i rica edat mitjana.

Acompanyada d’un complement bibliogràfic molt útil, sense ser exhaustiu, hom es pot fer una opinió molt adequada d’aquesta època històrica.

Josep Hereu

[Publicat a la revista Relleu, 2008, No. 98]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada