dijous, 23 de setembre de 2010

Homenatge als traductors

Discutir amicalment i civilitzadament amb Salvador Giner, president de l'Institut d'Estudis Catalans, és sempre gratificant perquè és un savi que ha transitat per universitats de prestigi durant molts anys. I això, encara que ell ho mig amaga, es nota, i molt. Les seves llargues estades a les universitats de Chicago i Cambridge, la seva càtedra de sociologia a la Universitat de Barcelona, la seva coneixença de pensadors com Hannah Arendt i Friedrich von Hayek, les seves nombroses publicacions, com és ara Historia del pensamiento social o Carisma y razón, fan del personatge un dels pensadors més sòlids que tenim. I si el motiu de la conversa és la presentació de la traducció d'un llibre que fou el primer al·legat imprès a favor de la llibertat de premsa al segle XVII, l'interès intel·lectual s'escampa entre els oients, com va passar a la sala del Col·legi de Periodistes on es va celebrar l'acte.

ES TRACTAVA DE PRESENTAR l'Areopagítica de John Milton. L'encarregat de fer-ho va ser Joan Curbet, professor a la UAB i codirector de la col·lecció Enraonaments. La col·lecció ha estat concebuda per Obrador Edèndum de Santa Coloma de Queralt, a la Baixa Segarra, una editorial força atrevida que ha començat a rodar publicant clàssics i recuperant textos de Ramon Llull i d'altres pensadors, antics, medievals i moderns. L'assaig és allò que més els interessa. John Milton era un home profundament creient, tocat pel calvinisme, que es rebel·là contra l'ortodòxia anglicana, contra la fúria iconoclasta d'Oliver Cromwell i contra l'absolutisme del rei Carles I. Milton era un polemista que creia que la veritat estava per damunt dels interessos polítics i religiosos del seu temps. En l'amable polèmica amb Giner fèiem paral·lelismes interessants amb la realitat en què vivim. Les coses, ben mirat, no han canviat gaire i -com diu Milton dels "entristits amics de la veritat"- n'hi ha molts que, tan bon punt s'aparten d'allò que és políticament correcte, d'allò que convé o no convé a qui mana, acaben arraconats o ignorats, pels diversos règims polítics, siguin del color que siguin.

MILTON PROCLAMA LA LLIBERTAT de llegir tota mena de llibres alhora que analitza la inutilitat i els perjudicis causats per la censura. Segurament que ens trobem davant d'un dels llibres que haurien de ser matèria obligatòria d'estudi en totes les facultats de lletres i, especialment, en les de ciències de la informació. Però jo els volia parlar especialment de Josep Batalla, un home que ha encabit a casa seva uns vint mil volums, un bon nombre de filosofia i teologia medievals. La vegada que el vaig visitar no podia creure que algú pogués disposar d'una biblioteca personal d'aquesta magnitud. Batalla ha impulsat la Fundació Quer Alt que, des de Santa Coloma de Queralt, farà molt soroll cultural en temes que segurament no tindran cap repercussió massiva però que seran d'una gran importància. Josep Batalla és bàsicament un traductor al català. Ha traduït volums per a la Bernat Metge, el monument cultural més impressionant del segle passat a Catalunya, impulsat per Francesc Cambó i que encara avui continua amb vigor i constància de la mà d'un dels seus néts, Francesc Guardans. Per als qui ens movem en l'àmbit d'una llengua minoritària, com ho és la catalana, els traductors ens són imprescindibles perquè la nostra cultura no quedi ofegada ni visqui d'esquena al pensament i a la literatura universals. Traduir, em diu Batalla, és una tasca lenta i reflexiva que demana una certa tenacitat. En traduir l'Areopagítica de John Milton, publicada en edició bilingüe, anglès i català, Batalla m'explica aquesta fenomenal feina artesanal: buscar el subjecte, el verb, el predicat i els complements. En un text de fa gairebé quatre segles, no és gens fàcil.

LA CULTURA CATALANA HA TINGUT grans traductors que, en molts casos, eren escriptors de primera categoria. Penso en Joan Maragall, que, amb la col·laboració de Pere Bosch Gimpera, traduí els Himnes homèrics l'any 1911, i fins va emprendre la traducció de fragments de Goethe, Nietzsche i Hölderlin. Recordo també Carles Cardó, que amb la seva prosa sòbria i elegant traduí les Lletres a Lucili de Sèneca. No m'oblido de Josep Maria de Sagarra, que emprà un vocabulari riquíssim en la seva traducció de la Divina Comèdia de Dante i en la traducció d'una trentena de peces teatrals de Shakespeare. El poeta delicat i refinat que era Marià Manent s'endinsà en el treball de traduir en vers Poemes de Dylan Thomas i una antologia de poesia anglesa i nord-americana. Potser un dels més grans traductors al català ha estat el poeta Carles Riba, que traduí les Vides paral·leles de Plutarc, les tragèdies d'Èsquil, Sòfocles i Eurípides, l'Odissea d'Homer i la Cançó d'amor i de mort del corneta Christoph Rilke.

TOTES AQUESTES OBRES de la cultura universal no sortiran demà a la llista de llibres més venuts. Més aviat quedaran al final de la llista, entre els llibres que menys s'han demanat. Segurament el gran públic les desconeixerà, com si aquests pilars de la saviesa fossin prescindibles. En Josep Batalla sap de què parlo. I Salvador Giner, també. A les persones cultes que hi ha encara a Catalunya no els descobreixo res. Bona Diada de Sant Jordi a tothom.

Lluís Foix

[Notícia publicada al diari AVUI, 23 d'abril del 2008]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada