dissabte, 25 de setembre de 2010

Pierre Curie vist per Jordi Prats

Pels que no estem molt versats en la historia de la ciència, el nom de Marie Curie ens resulta familiar. Tant sigui pels premis Nobel que va rebre (la primera dóna que en va rebre dos), com per les diferents pel·lícules o sèries que n'han fet es tracta d'un personatge prou conegut i reconegut. Segurament, però, no és així el del seu marit, Pierre Curie, al que va dedicat el llibre.

Els textos que integren l’obra surten principalment de la mà de la mateixa Marie Curie, en forma d'una biografia de Pierre Curie i d'un dietari, escrit al llarg de l'any posterior a la mort de Pierre.

Del primer n'extreiem un text emocionant, que ens mostra una vida dedicada a la recerca, amb una passió que es sobreposa las límits del recursos del que varen poder gaudir per desenvolupar la seva tasca. Reconeixement internacional i diversos premis assolits en un laboratori fet en un barracó. Una parella treballant en un projecte comú, professional i familiar, trencant barreres i estereotips de l'època. L’escrit de Marie Curie ens descriu com es van trobar l'un a l'altre i ens porta a pensar si les seves vides haurien pogut ser tan riques i creatives si aquest fet no s'hagués produït.

En el dietari, molt més íntim, veiem una Marie Curie desfeta per la mort del seu marit. Desorientada, sense esma, l'hi falta un tros d'ella mateixa i defalleix. L'esperit emprenedor i la necessitat de continuar amb la seva vida i la de la seva família, però, s’imposaran i permetran la continuïtat de la feina ja realitzada per la parella, assolint nous èxits i reconeixements.

El llibre s'arrodoneix amb les textos del dietaris que el matrimoni Curie utilitzaven en les seves feines de laboratori, editats per la seva fila Irene Joliot-Curie. Sensible al fet de poder tenir a les mans el material traduït del quaderns de treball d'aquest matrimoni extraordinari, reconec però la falta de coneixements sobre física i química per a la seva comprensió, entenent que pels entesos ha de poder ser un plaer el poder seguir el que devia ser el dia a dia del seu laboratori.

Cal agrair finalment la introducció de Xavier Roqué, la qual ens contextualitza les textos en l’època i en la biografia de Marie Curie, de la qual el llibre en cobreix una part. Així mateix ens introdueix en la terminologia tècnica bàsica per a la comprensió de l’obra, malgrat que pels no experts la lectura és prou àgil i transcendeix els propis mèrits científics del matrimoni Curie per mostrar-nos una biografia basada en l’esforç, la persistència i la coherència de Pierre Curie.

Ressenya de Jordi Prats a LibraryThing

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada